Participar en l’establiment dels objectius ens en fa còmplices i ens motiva a seguir-los, mentre que establir un pla de formació ignorant les motivacions  dels treballadors-alumnes-clients desmotiva i demostra manca de confiança.

Consensuar mitjançant el diàleg és una bona alternativa a imposar el què (curs, activitat), el com (presencial, online, a distància, mixt) i el quan (horari laboral, en part, o no). No hi ha una fòrmula màgica, per a fer el vestit a mida cal prendre les mides.

La formació és una activitat bidireccional on la participació de l’alumnat és tant o més important que la del formador. Si no ens creiem la formació, no cal que en fem, per a recopilar informació ja hi ha la viquipèdia.

Com a alumnes podem pensar que ens cal millorar en certs aspectes o adquirir noves competències (necessitats formatives), però sovint el nostre entorn laboral (com ens veuen els altres) és més útil a l’hora de detectar àrees de millora. Acceptar la crítica constructiva ens ajudarà a intentar millorar.